dijous, 31 de març del 2011

Els 20 camins creatius de Bassat

TÈCNICA DE LA SENSUALITAT





TÈCNICA DE L'ORÍGEN, LONDRES





TÈCNICA DEL TESTIMONIAL, INCLUSIÓ D'UNA FAMOSA EN L'ANUNCI





TÈCNICA DE L'HUMOR

Pepe Jeans no només va destinat al públic juvenil i físicament atractiu. En aquest cas, podem veure el cos del típic home espanyol de bona vida, que es diu Pepe en al·lusió a la marca Pepe Jeans. Sovint, quan ens hem d'imaginar un tal Manolo o Pepe, ens pot venir al cap una persona de proporcions considerables, per aquest motiu he fet aquest joc.





TÈCNICA DEL PROBLEMA-SOLUCIÓ O DE LA DEMOSTRACIÓ

Tenim el problema de que no tots els texans tenen la capacitat de ressaltar els teus atributs. Els texans Pepe Jeans tenen la solució, ja que estan dissenyats per donar forma al teu cul. I a la vegada ho demostrem amb aquesta fotografia.




dimarts, 15 de març del 2011

Brading amb fotografia





Marca: Reflex.

Benefici bàsic:  nitidesa, enfoc perfecte.

Valors corporatius: qualitat.

dimecres, 23 de febrer del 2011

5 COPIES. Extreure la imatge i quedar-nos únicament amb la frase aïllada.

Coca Cola- Referencias

-¿Qué tal la entrevista mamá?

-Lo de siempre, piden referencias.

-¿Referencias? Vaya..


“Nací en el 86. Des de entonces todos le creamos unas ojeras que no oculta. Ella dice que son producto del amor. Su carrera se ha basado en la persuasión. Me convenció de que las verduras me pondrían los ojos verdes. Imaginación no le falta no. Y la llamas y está. Siempre está. Por eso no me he convertido en el imbécil que podría llegar a ser. A veces grita sí, pero como no se va a enfadarse alguien que lleva comiendo toda la vida el filete como los nervios. Y le saca partido a todo, es un genio. Debería darle las gracias a mi padre por haberla elegido. ¿Yo creo que son buenas referencias no?”

-Lo son. Quiero tenerla aquí.

-¿Y usted? ¿Tiene referencias?


Atlético de Madrid

A los 63 años, me quité del tabaco. No fue fácil, pero lo conseguí. Cuando cumplí 70, dejé el anís. Con fuerza de voluntad, me quité hasta el vinito de las comidas. He conseguido superar la sal, el café, las apuestas y las cartas. Pero al puñetero Atletic….


Me mata, me da la vida.


BMW- Miedo

Miedo a lo desconocido, a fracasar. Miedo a los cambios, a amar demasiado, y a no ser amado. Miedo a buscar su mano y no encontrarla. A perder la confianza, a ser prescindible y a ser imprescindible. Miedo a los otros, miedo a ti mismo, miedo al miedo. Si no sientes miedo no estás vivo.
Exprime, explora, experimenta.


BMW- Fíjate en ti

Fíjate en ti. No lo digo con ánimo de desprecio, pero fíjate bien. El material del que estáis hechos es blando. Y su energía depende de la oxidación ineficiente de la materia orgánica. Entráis cada noche en un estado de coma y soñáis. Pero de qué sirven los sueños si casi nunca se cumplen. Pensáis “es cierto”, pero os equivocáis constantemente, y ala menor variación externa perdéis vuestra eficiencia. Sois alterables. Sois imperfectos. En cambio yo, preferiría sentir lo que sentís.

Adidas- nada es imposible

Algunos se escuchan a sí mismos en lugar de escuchar lo que dicen los demás. No son fáciles de encontrar, pero cuando aparecen, nos recuerdan que si te propones algo, y aunque las críticas te hagan dudar, es bueno creer que no existe el no puedo, el no me atrevo, o el imposible. Nos recuerdan que está bien creer que nada es imposible.

dimarts, 8 de febrer del 2011

ABECEDARI i COMPOSICIÓ





Breu explicació: 

Abecedari:  més que apostar per variar la caligrafia de cada lletra, al fer-ho a mà m'he decantat per el·laborar cada lletra amb un material diferent. Així doncs, per mencionar alguns exemples, la lletra F l'he fet amb els meus queixals del seny (a partir d'aquí, els demés materials ja són més agradables). De la mateixa manera, la lletra A està feta amb pasta de dents, la K amb clips, la F amb palillos, la G és un collaret, la S amb perles, la D amb fitxes, la NY amb llana, etc...

Per crear els fons he utilitzat des de grana per l'aviram, arròs, fins a cartulies satinades o no, paper de diari, així com també he pintat alguns fons.

D'altres lletres les he el·laborat amb objectes de la vida real que poguessin recordar a aquestes lletres. (Així doncs a la lletra J l'hi he assignat un saxofon, ja que guarden prou semblança, la lletra X m'ha recordat a unes estisores obertes, la V són dos dits amb el signe de victoria, la I és una espelma, la C és un tall de meló, la L fa referència a la que ens posem darrere el vidre del cotxe per recordar que sóm conductors novells, la lletra M és una nota musical, etc..).

Així doncs, tot i que el photoshop funciona més en quant a programa sofisticat que permet múltiples tipologies de grafies (bé "impact", bé "gothic", bé "comic sans",etc...), la meva intenció ha estat allunyar-me d'aquesta opció i optar més aviat per una diferenciació dels materials utlitizats en cada fons i lletra, si bé cada forma triada ja canvia la caligrafia d'una lletra respecte l'altre. La segona aposta finalment, ha estat pensar en algunes formes d'objectes del nostre entorn que també ens recordessin a aquestes lletres.

Per aquest motiu he apostat per un abecedari manual i colorit per comptes d'escollir un abecedari sobri i de diferents tipus de lletres ja predeterminades i/o de sèrie que ja venen en el programa de l'ordinador.

En quant a la composició posterior que es derivava de l'abecedari, he optat per crear l'estil que es pot veure. He fet una composició feta per grana d'aviram (representa el sol), cafè (el terra), pinyols (la sorra), i les rajoles de piscina (cel, mar i núvol). Finalment he fet un saxofonista que camina per la sorra, i ho he decorat amb romaní, que pretén ser un arbre.

dimecres, 26 de gener del 2011

5 ANUNCIS QUE UTILITZEN LA VEU PER APELAR A LES EMOCIONS DEL RECEPTOR




“La moderna ingeniería del lenguaje ha puesto de manifiesto con gran claridad que en el habla se entrelazan, junto al uso de la lengua, otros sistemas expresivos que enriquecen y complican cualquier comunicación oral. La expresión fonoestésica se refiere a la expresividad sonora transmitida mediante los rasgos de la voz que comunican acústicamente información sobre el gesto, la actitud, el estado emocional, el carácter, el aspecto físico, y el contexto de un emisor; o bien sobre la forma, el tamaño, la textura, el tipo de movimiento”.

A partir d’aquí, podem afirmar que perquè uns anuncis ens transmetin emocions mitjançant la veu, no només n’hi ha prou amb el que es diu, sinó que ens interessa el com es diu. La manera com ens ho diguin és fonamental per tal de que el missatge ens quedi gravat a la ment. L’èmfasi, les pauses oportunes, la selecció de la veu correcta segons cada cas... farà que reeixim i aconseguirem emocionar. Queda clar doncs que el to i la intensitat de veu adequats faran que ens sentim més atrets per la campanya publicitària en qüestió. Els cinc anuncis següents ho compleixen.


Coca cola: reunimos el hombre más viejo con la niña más joven.



Josep Mascaró, de 102 anys, explica a Haitiana, una nena recent nascuda, que no s’ha d’entretenir amb tonteries i que ha d’anar a buscar allò que li faci feliç. Li assegura que la vida és molt curta i que no és fàcil, però que al final sempre queden les coses bones.
La veu de l’anunci és del mateix home. Una veu lenta i de persona gran, viscuda. En definitiva una veu que fa que te l’escoltis amb deteniment.
Funció expressiva: és una funció ideogràfica, doncs la veu ens dona pistes de l’edat aproximada del que parla.



Unicef: Kimbo y Pau, Pau y Kimbo.



Una àvia d’una tribu africana explica al seu nét malalt una antiga història que tracta sobre un nen que també tenia una malaltia important, però que va aconseguir salvar-se gràcies a un seu amic, que va tenir la idea de intercanviar-se els noms. D’aquesta manera, quan el destí va anar a buscar el nen, no el va trobar, i aquest es va salvar. L’àvia li explica al nen que al poblat ha vingut un home alt i fort i ha canviat el seu nom per el d’ ell, i que per això sap que es posarà bo.
La veu és d’una dona africana. L’accent africà que tots coneixem, tan diferent de l’espanyol, copsa al receptor i per tant funciona.
Funció expressiva: es tracta d’una funció enquadrativa, doncs la veu ens aporta informació de l’ètnia a la qual pertany la persona que parla.



La Sexta: prometo seguir siendo joven.
http://www.youtube.com/watch?v=wNGk-Fh6P7U


La cadena fa un anuncio on es poden veure persones que viuen situacions concretes que no deixen indiferent. És una campanya que fa apologia a la joventut, o si més no, motiva a dur a terme accions pròpies del jovent, etapa on l’atreviment i la vitalitat sempre hi són molt presents. En el fons l’anunci busca fer un paral·lelisme entre la gent jove i la cadena la Sexta, que també és relativament jove en comparació a les demés cadenes.

Transcripció parcial de l’anunci: “Este año prometo seguir molestando, seguir cayendo, seguir luchando; prometo valer más que el que más vale, prometo sonreir en los funerales, prometo volar hasta el próximo intento, prometo seguir siendo joven.”.
La veu en off és del que jo anomeno del tipus “presentador d’informatius o veu de ràdio”. Una veu que inconscientment indueix al respecte.
Crec que la funció expressiva de la veu en aquest cas podria ser una funció afectiva, ja que pel to de veu ens imaginem una persona jove, sana, emprenedora i capaç.


Nike: cuando el equipo en el que juegas es tu equipo.



Anunci de Nike al Barça en relació a l’encertada aposta futbolística del club de no menysprear mai la cantera, sinó ben el contrari, donar oportunitats en tot moment perquè la gent que ha estat lligada des de ben petita al club i a la seva filosofia, tingui esperances un dia de fer-se un lloc en l’alineació titular del Barça.
Funció expressiva: la veu mostra una funció ideogràfica, ja que per les veus podem saber que estan parlant nens.


Dirección General de Tráfico: en un segundo te cambia la vida.



Amb les paraules justes però contundents, una vegada més Direcció General de Tràfic aconsegueix emocionar al teleespectador.

Transcripció: “En un segundo te cambia la vida y nada vuelve a ser igual. Todos sabemos cómo evitar un accidente. ¿Por qué no lo hacemos?”.

Funció expressiva: observem una funció afectiva en la veu. La veu del narrador clarament parla amb tristesa i melancolia per la pèrdua d’éssers estimats.