5 COPIES. Extreure la imatge i quedar-nos únicament amb la frase aïllada.

Coca Cola- Referencias

-¿Qué tal la entrevista mamá?

-Lo de siempre, piden referencias.

-¿Referencias? Vaya..

“Nací en el 86. Des de entonces todos le creamos unas ojeras que no oculta. Ella dice que son producto del amor. Su carrera se ha basado en la persuasión. Me convenció de que las verduras me pondrían los ojos verdes. Imaginación no le falta no. Y la llamas y está. Siempre está. Por eso no me he convertido en el imbécil que podría llegar a ser. A veces grita sí, pero como no se va a enfadarse alguien que lleva comiendo toda la vida el filete como los nervios. Y le saca partido a todo, es un genio. Debería darle las gracias a mi padre por haberla elegido. ¿Yo creo que son buenas referencias no?”

-Lo son. Quiero tenerla aquí.

-¿Y usted? ¿Tiene referencias?

Atlético de Madrid

A los 63 años, me quité del tabaco. No fue fácil, pero lo conseguí. Cuando cumplí 70, dejé el anís. Con fuerza de voluntad, me quité hasta el vinito de las comidas. He conseguido superar la sal, el café, las apuestas y las cartas. Pero al puñetero Atletic….


Me mata, me da la vida.

BMW- Miedo

Miedo a lo desconocido, a fracasar. Miedo a los cambios, a amar demasiado, y a no ser amado. Miedo a buscar su mano y no encontrarla. A perder la confianza, a ser prescindible y a ser imprescindible. Miedo a los otros, miedo a ti mismo, miedo al miedo. Si no sientes miedo no estás vivo.
Exprime, explora, experimenta.

BMW- Fíjate en ti

Fíjate en ti. No lo digo con ánimo de desprecio, pero fíjate bien. El material del que estáis hechos es blando. Y su energía depende de la oxidación ineficiente de la materia orgánica. Entráis cada noche en un estado de coma y soñáis. Pero de qué sirven los sueños si casi nunca se cumplen. Pensáis “es cierto”, pero os equivocáis constantemente, y ala menor variación externa perdéis vuestra eficiencia. Sois alterables. Sois imperfectos. En cambio yo, preferiría sentir lo que sentís.

Adidas- nada es imposible

Algunos se escuchan a sí mismos en lugar de escuchar lo que dicen los demás. No son fáciles de encontrar, pero cuando aparecen, nos recuerdan que si te propones algo, y aunque las críticas te hagan dudar, es bueno creer que no existe el no puedo, el no me atrevo, o el imposible. Nos recuerdan que está bien creer que nada es imposible.

ABECEDARI i COMPOSICIÓ

Breu explicació: 

Abecedari:  més que apostar per variar la caligrafia de cada lletra, al fer-ho a mà m'he decantat per el·laborar cada lletra amb un material diferent. Així doncs, per mencionar alguns exemples, la lletra F l'he fet amb els meus queixals del seny (a partir d'aquí, els demés materials ja són més agradables). De la mateixa manera, la lletra A està feta amb pasta de dents, la K amb clips, la F amb palillos, la G és un collaret, la S amb perles, la D amb fitxes, la NY amb llana, etc...

Per crear els fons he utilitzat des de grana per l'aviram, arròs, fins a cartulies satinades o no, paper de diari, així com també he pintat alguns fons.

D'altres lletres les he el·laborat amb objectes de la vida real que poguessin recordar a aquestes lletres. (Així doncs a la lletra J l'hi he assignat un saxofon, ja que guarden prou semblança, la lletra X m'ha recordat a unes estisores obertes, la V són dos dits amb el signe de victoria, la I és una espelma, la C és un tall de meló, la L fa referència a la que ens posem darrere el vidre del cotxe per recordar que sóm conductors novells, la lletra M és una nota musical, etc..).

Així doncs, tot i que el photoshop funciona més en quant a programa sofisticat que permet múltiples tipologies de grafies (bé "impact", bé "gothic", bé "comic sans",etc...), la meva intenció ha estat allunyar-me d'aquesta opció i optar més aviat per una diferenciació dels materials utlitizats en cada fons i lletra, si bé cada forma triada ja canvia la caligrafia d'una lletra respecte l'altre. La segona aposta finalment, ha estat pensar en algunes formes d'objectes del nostre entorn que també ens recordessin a aquestes lletres.

Per aquest motiu he apostat per un abecedari manual i colorit per comptes d'escollir un abecedari sobri i de diferents tipus de lletres ja predeterminades i/o de sèrie que ja venen en el programa de l'ordinador.

En quant a la composició posterior que es derivava de l'abecedari, he optat per crear l'estil que es pot veure. He fet una composició feta per grana d'aviram (representa el sol), cafè (el terra), pinyols (la sorra), i les rajoles de piscina (cel, mar i núvol). Finalment he fet un saxofonista que camina per la sorra, i ho he decorat amb romaní, que pretén ser un arbre.